Periodisme digital: present i futur

viernes, noviembre 03, 2006

Sessió 6. Periodisme ciutadà: estratègies per dinamitzar la participació

Ponents: Eva Domínguez, de la Universitat Ramon Llull, i Anna Solana, del Diari de Barcelona

L’Eva Domínguez va començar la sessió delimitant què és i què no és periodisme ciutadà. Segons Domínguez, la participació de l’audiència és imprescindible en el periodisme a partir d’ara, però no està clar que tota participació ciutadana sigui periodisme ciutadà. Quan parlem de periodisme ciutadà, normalment ens referim als weblogs i a ohmynews.com (
http://www.ohmynews.com/ ). Els weblogs són clarament un fenòmen participatiu ciutadà, però només una petita part són periodisme ciutadà. Lligant aquesta sessió amb l’anterior, només aquells weblogs que complissin les condicions que proposava la Karma Peiró en la seva definició de periodisme digital serien periodisme ciutadà.

WeMedia (
http://www.hypergene.net/wemedia/download/we_media.pdf ) presenta una sèrie de propostes als mitjans per enfrontar-se a aquest fenomen que, segons ells, es produeix a:

Per la seva part, l’Anna Solana va presentar el nou Diari de Barcelona (http://www.diaridebarcelona.cat/index2.html ), que ella defineix com una nova revista televisiva. Té un format molt innovador. Em sembla molt encertat que una empresa pública, que no ha de competir per la publicitat, faci apostes arriscades i innovadores com aquesta.

jueves, noviembre 02, 2006

Sessió 5: Periodisme digital, una professió amb futur?

Ponent: Karma Peiró, de la Universitat de Vic i del Sindicat de Periodistes

La Karma Peiró va començar la sessió amb una definició de periodista digital que va engegar un debat molt animat amb el públic. Segons Peiró, periodista digital és aquella persona que realitza tasques periodístiques (en text, so o vídeo) amb uns criteris periodístics (de veracitat, rigor...) i, si és possible, fidelitzant, amb la intenció de crear qualitat dins de la xarxa. I totes aquestes tasques es fan amb aquests criteris de qualitat de continguts, regularitat, etc i a internet.

Peiró defensa que el periodista digital no té perquè ser un professional que hagi estudiat periodisme i que cobri per la seva tasca de periodisme digital. Segons ella, si es compleixen les condicions de la seva definició (en quant a qualitat de continguts, veracitat, rigor, regularitat...) aquesta persona és un periodista digital, independentment de la seva formació.
Després del debat sobre aquesta qüestió, la Karma Peiró va fer un resum preliminar dels resultats de l’estudi que ha realitzat sobre la situació laboral i contractual dels periodistes digitals, i del qual se’n publicaran els resultats definitius el 15 de novembre a
http://www.sindicat.org/ i a http://www.periodistesdigitals.org/

Sessió 4. Els webs del futur: accessibles, líquids, semàntics

Ponent: Carlos J. Campo, del GPD i director d’Interdixit (http://www.interdixit.com/ )
Modera David Domingo, del Grup de Periodistes Digitals (
http://www.periodistesdigitals.org/ )

Aquesta sí que ha estat una sessió difícil de seguir. El Carlos Campo ha anat deixant anar sigles i terminologia sense parar-se a explicar què volen dir, tret dels casos en què directament se li ha preguntat des del públic. Trobo que aquesta sessió estava mal enfocada perquè li faltava una guia visual per seguir-la. Quan desconeixes les sigles, llegir-les t’ajuda a situar-te, però aquest ponent no portava cap presentació escrita, i sense suport visual era impossible orientar-te en aquest mar de sigles i terminologia.

L’objectiu de la sessió era presentar què és una web accessible, que són aquelles a on pot accedir tothom, fins i tot gent amb alguna discapacitat, gent amb ordinadors antics i gent que hi accedeix des de dispositius diferents de PCs. A Europa no estan definides les normes que ha de complir una web per tal que sigui accessible. Les normes que es fan servir com a guia són les WAI1 i WAI2 del Consorci d’Internet (W3C). Podeu trobar més informació a
http://www.w3.org/WAI/

Per aclarir el títol de la sessió, afegeixo que una web líquida és aquella que s’autoescala, on la informació flueix per la pantalla (com
http://www.gencat.net/ ), i que una web semàntica és aquella on cada element té un text que el tradueix i l’explica, per si algú l’està consultant des d’un dispositiu que no permet carregar tots els elements o per si l’usuari és cec i no pot veure les imatges, per exemple.

Sessió 3: Selecció i jerarquització social de la informació

Ponents: Ricardo Galli i Benjamí Villoslada, de Meneame.net (http://meneame.net/ )

Meneame.net neix a partir de la necessitat del Ricardo Galli i el Benjamí Villoslada de trobar un lloc on estiguin filtrades les entrades més interessants dels weblogs, ja que és impossible seguir-los tots. Amb aquesta idea, van fer un lloc similar a digg.com (
http://www.digg.com/ ) però per Espanya.

El funcionament d’aquest lloc és el següent: un usuari apunta una entrada que ha trobat interessant i la comenta. Els altres usuaris poden votar aquesta entrada i afegir-hi comentaris. L’entrada rep una puntuació a partir d’un complicat algorisme que inclou la popularitat de qui ha penjat l’entrada, els vots ponderats segons la popularitat dels votants i el temps que ha passat des que va ser penjada. I l’entrada es col·loca en la portada de la web quan assoleix a una puntuació determinada.

El web és molt interessant i està molt ben dissenyat, però la conferència va ser molt desendreçada. I, tot i que el tema era interessant, es va fer pesada pel caos de l’exposició.

Sessió 2: RSS, una nova manera de distribuir informació

Ponents: Mark Fletcher, fundador de Bloglines (http://www.bloglines.com/ ) i Steve Olechowski i Juan Luis Hortelano, de Feedburner (http://www.feedburner.com )

Ha estat una sessió molt interessant, que m’ha clarificat el concepte de RSS i en la que s’han exposat avantatges i desavantatges per a usuaris, editors i anunciants, així com els reptes pel futur immediat en aquest camp.

RSS és un mecanisme de notificació senzill i molt potent. L’usuari se subscriu al que vol rebre i s’esborra amb la mateixa facilitat de les llistes que ja no l’interessen, pel que s’eviten els problemes d’SPAM i saturació de bústies de correu que té actualment l’e-mail. Un dels problemes que presenta és que requereix que l’usuari es descarregui el software. Però a canvi, té l’avantatge de que és un sistema multisuport: pots consultar-lo des del PC, el mòbil, l’i-Pod...

Actualment, l’RSS té un índex de penetració molt petit (d’un 3 o 4 % sobre els usuaris d’internet a Espanya, i d’un 5% als EUA). La gent no sap què vol dir RSS, pel que quan veu el símbol no hi clica. Penso que si algú es decideix a publicitar bé aquest servei, de seguida guanyarà molts adeptes, perquè aconsegueix que l’usuari rebi concretament la informació que vol.

Podeu trobar més informació sobre RSS a
http://www.feedreader.com/ o a http://www.sharpreader.net/, que són les webs de dos dels programes lectors de RSS més coneguts.

Sessió 1: Vídeo per internet. Per fi parlem de continguts

Ponents: Vicent Partal, de Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/ ) i Mike Hudack, de Blip TV (http://www.bliptv.com/ )

Més que una conferència, va ser una xerrada molt relaxada i amena entre Mike Hudack, fundador de Blip TV, Vicent Partal, de Vilaweb, el moderador Toni Roig i els assistents a la sessió. Penso que tots ens hi vam sentir molt còmodes.

Els dos ponents van coincidir en què anem cap a una major democratització dels continguts de vídeos en internet. El que molts estan començant a anomenar “periodisme ciutadà”. De fet, fins i tot els periodistes digitals professionals de Vilaweb treballen amb eines a l’abast de tothom: filmen amb una handycam i editen amb un portàtil. És un sistema econòmic que iguala els recursos dels professionals i dels aficionats.

La idea amb la què em quedo d’aquesta sessió és aquesta facilitat per crear i publicar continguts. Abans, algú que volia crear, havia de treballar molts anys en una empresa audiovisual fent feines que no li agradaven fins que potser arribava a tenir la oportunitat un dia de crear un contingut. Ara, qualsevol pot crear i publicar el seu material, de manera que pot demostrar si és bo o no, sense haver d’esperar que una productora li doni la oportunitat.

Podeu veure algunes fotos d’aquesta sessió a
http://www.flickr.com/search/?q=seminariperiodismedigital

4rt seminari internacional de periodisme digital

Els díes 26 i 27 d'obtubre de 2006 va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú el 4rt Seminari Internacional de Periodisme Digital. Vaig dedicar dos dies de vacances per participar en aquest seminari, que va resultar molt interessant. A continuació us faré uns comentaris sobre cada una de les conferències d'aquests dies. Espero que us resultin tan interessants com a mi.